Es despulla sense pressa
d'esquena a un cos estrany
que, amb mirada inquietat
en gaudeix de la bellesa
que aquest li va mostrant.
Busca calor en la nit freda,
consol per tapar desig.
On ahir hi havia amor,
avui tot ha perdut sentit.
Mes no pensa,
que altres mans l'estan tocant.
Tanca els ulls i s'imagina
que aquest que li torna la vida
en té títol d'amant.
I es deixa dur pel moviment,
expectant al sentiment,
del que pot arribar a trobar.
L'olor de nova pell
li excita el pensament,
de recórrer sense tabú
un nou membre trobat
dins de l'immensitat d'un nu.
Infidel és el conjunt
on un i un fan dos,
esperant que el temps tanqui els ulls
per compartir un tros de cel
on dibuixem potser l'amor
amb el gust de dolça mel.
La sort és guia
i ens mira de reüll
sabent que és guspira,
de tota intenció que inspira
el somriure dels teus ulls.
Desfent-se de petjades
que no vol recordar,
camina aquell home
dibuixat en un paper.
Sols espera,
que l'oportunitat no es pinti negra
i el deixi ser valent.
Sé que lluitarà,
encara que fora faci fred.
La calor ja tornarà,
quan arribi el bon temps.
I tot i que que ell no s'ho pensi
els mals moments s'esborraran,
quedant sols els somriures
de les persones que ha estimat.
Per que sempre és així
i sempre ho serà,
sols es pot caminar,
si es fa mirant endavant.
Digues-me què he de fer?
Què he de dir?
Doncs et voldria seduir,
sempre amb el teu permís.
La llicència s'activa
en el moment oportú.
Digues que sí
i jo seré per tu,
el que es dibuixa inquiet
en un moment precís.
La que segueix camins
no descoberts.
La que pensa amb tu
en certs moments.
La que t'enganya amb picardia
i es deixa estimar,
si amb això aconsegueix
seduir-te un instant.
La que et vol per sempre,
no sols un moment.
Què he de fer per que diguis que sí,
i et deixis seduir?
Mai hi ha un preu tan alt
que no puguem pagar,
per allò que realment sentim
i a vegades,
no volem pensar.
Diuen que aquí dalt et puc sentir.
Sols alçar la mà
et puc tocar un instant,
i tornar-me a fer petit,
amb els meus somnis d'infant.
Jugar amb el records
que em van fer gran,
sentir el teu cor
bategant fort...
Pensar que sempre ets allí
i mai m'oblidaràs.
Això és el que vull tenir.
I mai no oblidar,
que estimar-me va ser un ball
del que sempre en vas gaudir
mentre tu vas ser per mi.
I aquí al cim més alt,
en soc capàs de cridar,
que l'amor que vaig sentir per tu
es passeja per la meva sang
agafant-me de la mà,
com ho fa un pare amb un fill,
per evitar que prengui mal.
Marquem-nos sortides,
que de mentides escrites
el món ja n'està fart.
La gent vol coses reals,
de les que es poden tocar.
Les fantasies són molt boniques
per qui té ganes de somiar.
Qui dibuixa imagina,
que futur sols té la mida
que un vol desitjar.
Respirar, ja no és gratuït.
Ara, ja tot és fa pagant.
La vida és una flor
que no s'ha de deixar marcir.
Per mi tu ets el regal
que m'inspira llibertat,
quan de la teva boca surt
jo per tu puc morir
en aquest precís instant.
Condició que el temps ens dona
per que passi,
sabent que hi ha paranys
dintre dels meus segons.
Impaciència que dona fruits,
si sabem caminar.
Els camins tenen sortides
que ens permeten tornar a entrar.
Visualització del que s'allarga
quan no veiem el final.
La son dolça d'un moment.
El desig del que arribarà.
Sabent que aquest vindrà
no m'importa pas esperar.
Si viatges amb mi,
el tot, ja no serà important.
Sols tu per mi seràs,
el segon que voldré perdre
en la immensitat del nostre mar.
Diràs que en sóc bruixa
i dibuixo el teu destí,
amb lletres diverses.
Els meus somnis,
no són en blanc i negre.
Pinzellades de color
inunden el meu cor,
quan t'imagino
fent amb mi l'amor,
en nits estrellades.
La màgia és l'oportunitat
disfressada d'emoció,
que se'n riu sempre de mi
quan no estàs al meu costat.
Serà que no soc prou bona
i m'hauré de guanyar
que la màgia no s'acabi.
No hi a res amb fórmula magistral.
Barrejar-ne els ingredients és primordial
per tenir el que un dia vaig trobar.
Un tresor enterrat
enmig del teu cor amagat.
Les coses bones,
ja se sap,
costen de guanyar-se.
