Per primer cop

Recordes quan,
ens vam veure per primer cop?
Els ulls enganyen,
el cor no.
Quina llàstima
no poder recuperar aquell instant,
amb el que ara sé.
Seria genial jugar amb avantatja
sense saber,
com serà la meva ànima desprès, 
del que ara, 
ens ha marcat el temps.
No ha deixat mai de créixer,
el sentiment vers a tu.
Dissimular-lo és molt difícil,
quan aquest és fa, 
cada cop més gran.
Potser no seré el que tu voldràs.
Més segur que tu seràs,
el que jo sempre he desitjat.
Un sospir,
dins la immensitat,
del nostre temps que ha passat.

D'aquí a l'eternitat

A petits passos,
camino.
Però no sé perquè,
el temps s'encaparra en córrer,
quan jo m'entossudeixo en,
deturar-lo tant com puc.
Assaborint cada segon,
delitant-me en els minuts,
dibuixant cada hora
que em regala la vida
que sense preguntar,
per un camí marcat,
em guia.
De tant en tant,
en soc rebel
i fujo de la realitat,
per volar en els meus somnis
i tocar-ne un tros de cel.
D'aquí a l'eternitat.
El segell ja està marcat.
En dolça son vaig caure,
i embolcallada en el teu braç
em vaig perdre en els seus somnis.
Despertar-ne va ser cruel.
Però és lo que té somiar.
La imaginació disfressa, 
cada pas de realitat.
D'aquí a l'eternitat 
hi ha un pas.
Si agafo la drecera,
trobaré el que he buscat.
Els meus somnis condensats
en un trosset d'estrella
que s'il·lumina a cada pas.

La preposició que acompanya al concepte

Hauria de...

Pensar més en tu,

si és que no ho faig prou.

Pensar més en mi.

Potser és el que el temps vol.

Dir que no,

quan s'espera un sí.

La valentia és actuar.

La valentia és decidir.

La preposició que acompanya al concepte

pot fer variar el destí.

Ningú és prou valent,

per iniciar sol el camí,

si aquest no és planer.

T'estimo amb...

pot descriure un estat.

Et desitjo per...

serà una forma d'iniciar

una conquesta,

que potser no té final.

Amb paraula i sentiment,
un trosset de mi et deixaré,
cada nit sota el coixí.
Espero,
que no et cansis mai de mi.
Però si és així,
dibuixa'm el camí,
per poder a tu tornar.
No vull perdre el teu rastre,
després del que m'ha costat,
saber que hi ha variables,
que jo no puc canviar.

Un any nou que comença

No encenguis focs
que no pots apagar,
doncs en mi ja hi tens flama encesa.
Córrer cap a tu
no em suposa cap esforç,
si sé que hi ha algú que m'espera.
Podria ser un moment,
dins de la teva ment.
Sols tu en saps el camí,
que em pot guiar al teu costat.
Un any nou que comença.
Il·lusions renovades.
Esperances retrobades...
Sempre hi ha oportunitats
que s'han d'aprofitar.
La sort és lo millor que tenim.
La compartim?
No voldria ser egoista,
d'un tresor tan preuat.
Quan s'esgoti, 
ja la tornarem a buscar.
Aquesta sempre hi és,
per aquells que la saben trobar.
L'any nou m'ha portat un tu,
del que m'agradaria gaudir.
Sense presses.
Amb constància.
Amb sentiment.
Papallones de colors,
en mig del fred hivern.
L'amor ha arribat aquest any,
amb ganes de quedar-se
dibuixat al meu costat.

On els somnis comencen

Un dia vaig tancar els ulls,

i et vaig somiar a tu.

El teu somriure,

les teves mans,

els teus llavis...

Eterns paranys.

I no en vaig voler despertar.

Tot era massa fàcil

allí on es podia somiar.

Somnis d'infant,

que es fan reals,

encara que passin els anys.

Vas desaparèixer,

i ara no sé on buscar.

En dolça son 

vull tornar a caure,

per tornar-te a trobar.

El cap al coixí poso,

cada nit...

Però tu ja m'has deixat.

Un dia un somni vaig tenir.

I amb tu va començar

el desig del prohibit.

On comencen serà la senyal,

que he de seguir.

Com estrella fugaç

guiam on ets tu.

No vull seguir somiant,

la realitat al teu costat.

Vull començar a compartir.

El tenir-te no vol ser somni

si no el que sempre he desitjat.

Paraules màgiques

No em cal obrir la boca,
si tu em mires als ulls.
Els meus llavis et diran a cau d'orella,
que t'estimo si t'ho vols creure.
Seran les paraules màgiques,
que ens ajuden cada dia,
a pensar que en la nostra vida,
no hi ha cap desig per complir.
Te les creus?
Digues-me que sí.
Són les millors que puc sentir.
Recorda't del que et dic,
quan em vulguis deixar.
Les muntanyes,
mai poden ser una vall,
ni el sentiment es pot oblidar.
Sempre queda,
el que pertoca,
pel temps que ha passat.
Difícil és, de no pensar,
el que em crida l'atenció.
Menjar-me en temptació,
de viure al teu costat.
Algú pensa,
que sempre vol,
el que desitja tothom.
Paraules màgiques vull sentir,
tocant-me els llavis.
Serà que el millor que sé fer,
és voler el que no puc tenir?
Sentir els teus llavis a prop
pronunciant la paraula amor,
em farà desitjar,
el que potser no és per mi.
Del teu cos robaré,
el pecat dibuixat:
un t'estimo,
un vull,
un desig...
Seré per a tu?
Qui sap...

De passions vestides

Vermell intens, 
pujat de to.
Com el color dels teus llavis
i també del meu cor.
El que penses tu de mi,
simplement,
el meu desig.
No es pot enyorar
el que no es té...
mes que hem de fer 
amb el que es vol tenir?
Encén el meu foc 
amb el teu llumí.
La llum et guiarà, 
per no perdre't
en cap bocí de pell,
que tu vulguis descobrir.
Sensació d'intensitat,
en mig metre quadrat.
Si tu vols seré el teu llaç.
La teva olor.
El sabor que recordaràs,
per molt que passin els anys.
I tan segura estic
del que et puc oferir,
que tancant els ulls et puc dir:
menja'm amb dolcesa
i potser descobriràs,
el que en mig metre quadrat,
et soc capàs d'estimar.
El que va ser,
mai morirà,
si per sempre restes amb mi,
i jo amb tu,
al teu costat.