El jo, el tu i el que segueix.

M'encanten els moments,
en el que el meu jo no es divideix,
i torna a ser, 
per fi,
un jo per si mateix.
Quan no he de compartir-me
amb ningú.
I tot el que és per mi,
potser ho és per tu.
Quan el misteri creix,
i dona pas a l'acció
en qualsevol situació.
No calen paraules.
Amb els ulls ens direm
que el que sobra és la roba,
precisament.
Però treu-me-la poc a poc,
i gaudim de l'instant.
Embriagada de desig,
esperaré la teva ànima
que em porti a l'infern
que ja estic esperant.
Tria el que més t'agradi,
doncs no vull deixar de pecar.
El meu instint em diu,
que les portes del cel,
per mi,
amb tu,
ja fa dies que es van tancar.
No m'importa.
Jo no busco la santedat.
De corones ja no en venen
i jo no la vull tenir pas.
Em conformo amb dolcesa
i amb un toc de color,
per donar calor,
a la nuesa dels nostres cossos,
cada cop que fan l'amor.

Jornada de reflexió

De figura indefinida,

la nit no té color.

Tothom té la mateixa opció.

De reflexió, és la jornada.

De quatre barres en vivim.

I pensem en llengua d'or

que ens dona ales al cor,

quan es somia amb una terra lliure

que no crida en va,

que la seva llengua no és estranya

i que pensa i respira en català.

Redecorar aquesta terra,

ens ha portat sofriment.

I encara no hem collit,

el que no parem de sembrar...

Ja no sabem com explicar-ho,

ni de quin color ho hem de pintar.

La llibertat de pensament,

no és la mateixa que la d'actuar.

I encara que algú vol dissimular,

i vendre la gallina per gall,

en jornada de reflexió 

el millor és madurar,

que quatre anys son massa llargs,

per recuperar-nos dels errors,

que ens han fet equivocar.

Tatuat en la pell

Et porto tatuat en la pell,
com estigma de vida.
Ets la senya que em guia,
i em mostra el camí.
No puc marxar gaire lluny,
si tu no ets amb mi.
El que m'agafa el cor
i m'estreny la mà.
El que es despulla d'ignorància
i es deixa estimar,
sense pensar,
si aquesta és la nostra fi.
El que dona l'essència,
sense esperar res a canvi.
I arrisca el moment,
per un sentiment.
Aquell que de nit,
mentre fa l'amor
sospira,
i murmura el meu nom
besant-me la pell.
El que no compta els dies,
ni els minuts,
ni els segons...
En els teus ulls llegeixo,
que de desig,
no mor l'amor.
Deixa'm estimar-te l'ànima,
la resta ja vindrà sol.
Tatuat en la pell porto,
el meu descobriment:
la teva boca dibuixada,
que segella aquell estigma
que neix del sentiment.

Sedueix-me

Varvall.
Cabernet
i amb copa,
em sedueix el paladar.
Sols de mirar-te penso,
en el moment d'atacar.
La memòria és selectiva,
i no necessita iniciativa,
per començar amb tu el joc.
Plantejar-me el sentiment,
ja no és una estratègia.
Simplement plaer.
Sedueix-me la innocència,
d'aquella que potser pensa,
que té l'amor sota control.
Menja'm sense por.
El desig és de tots dos.
Per tornar a repetir,
l'excusa ja és escrita.
El moment oportú.
Les paraules exactes.
El tacte del que busca
el misteri que no s'explica.
El color del pensament
ja s'ha difuminat,
per tornar a començar.
Jocs de llit aquesta nit,
seduïts pel nostre instint.
I et menjaré la boca,
sense deixar-te respirar.
Tranquil,
jo ja et donaré la vida,
si tu amb mi vols continuar.
Sedueix-me.
I digues si no és veritat,
que dels meus llavis has provat,
la dolçor del qui t'estima
i que mai pots oblidar.

Si jo no fos

Si fos diferent,
ja no seria jo.
Jo no em conec d'altra manera.
Transparent no és un color.
És tenir l'ànima neta.
Encara que hi hagi pols,
intento de fer neteja.
A vegades, 
però, és difícil,
si una en perd la guia
que de petita se li ensenya.
Parlar amb tu,
em tranquil·litza.
Em treu les pors
i em difumina la pena.
Ets el bàlsam
dels meus temors,
que em prenc 
quan me'n fa falta.
Si jo no fos...
qui seria?
Gràcies a tu,
segueixo sent
la que lluita,
la que riu,
la que plora
i la que viu.
Gràcies per la paciència.

Et porto al cor

Ser més que un club,
és un prestigi,
amb segell incorporat.
Destinat sols als que pensen
que millorar,
no s'escriu mai en passat.
Construir és paraula fàcil,
en boca del que no en sap.
Al terreny com en la vida,
cada toc és primordial.
Escoltar al cor.
Pensar amb el cap.
Tenir paraula.
Seguir lluitant.
Et porto al cor,
i tu ja ho saps.
Cridar el teu nom,
cantant els gols,
això ens fa grans.
I direm sense por,
a que ens facin sentir petits,
que els colors d'aquest equip
ens surten de ben endins.
Estimar-te és un plaer.
Tenir-te,
el millor per mi.

Versió original

Tot ha canviat.
Ja era escrit. 
Contestar-te que no,
era més fàcil,
que dir-me que sí.
Ves qui ho havia de dir.
Tu buscaves.
Jo he trobat.
Sempre és cosa del destí.
Ell juga amb tu
i se'n riu de mi.
Tornar a recordar
sentiments enterrats,
és difícil de pair.
Mes, he aprés a ser valenta
i a jugar amb el perill.
Les il·lusions ja s'han plantat
i jo no sé com seguir.
No vull que ens faci mal.
Ni a tu,
ni a mi.
Però la lògica guanyarà,
als sentiments que tenim.
T'ho dic, 
per que a mi ja m'ha passat,
i he tingut que abandonar,
un regal a mig camí.
Me'n recordo dels teus ulls
i una llàgrima cau.
La ment no entén,
que un desig puntual,
el cor el transformi,
en amor indefinit.