dilluns, 29 de novembre de 2010

El jo, el tu i el que segueix.

M'encanten els moments,
en el que el meu jo no es divideix,
i torna a ser, 
per fi,
un jo per si mateix.
Quan no he de compartir-me
amb ningú.
I tot el que és per mi,
potser ho és per tu.
Quan el misteri creix,
i dona pas a l'acció
en qualsevol situació.
No calen paraules.
Amb els ulls ens direm
que el que sobra és la roba,
precisament.
Però treu-me-la poc a poc,
i gaudim de l'instant.
Embriagada de desig,
esperaré la teva ànima
que em porti a l'infern
que ja estic esperant.
Tria el que més t'agradi,
doncs no vull deixar de pecar.
El meu instint em diu,
que les portes del cel,
per mi,
amb tu,
ja fa dies que es van tancar.
No m'importa.
Jo no busco la santedat.
De corones ja no en venen
i jo no la vull tenir pas.
Em conformo amb dolcesa
i amb un toc de color,
per donar calor,
a la nuesa dels nostres cossos,
cada cop que fan l'amor.















4 comentaris:

  1. Amb sols aquets poema cual sevol home es torna voig, segur

    ResponElimina
  2. Si el que segueix es Desig ,Dolçura i Passió ;
    Jo vull èsser aquesta ànima infernal :P

    ResponElimina