dimecres, 19 de maig del 2010

En tenim 7...Gola

Digues-me per on et puc començar a menjar.
A cada mossegada,
el desig és farà més gran.
No en deixaré cap racó.
Gola serà el nostre pecat
o la nostra salvació.
Potser n'hauria de deixar
un trosset per l'endemà....
No! 
Prefereixo repetir.
Morir-me en el pecat
i caure en la temptació,
que tu provoques en mi
i en el meu desig de carn.
Simplement seguim el joc.
Simplement serà pecat.
Simplement el meu instint
de gola disfressat.
I si penses que em vull redimir,
el que siguis per a mi 
no m'ajudarà pas.
Pecaré a cada instant,
si et quedes al meu costat
i amb el meu desig de carn.








En tenim 7...Avarícia

No et vull pas compartir
ni amb l'aire que respires,
avarícia és el sentit
que tu m'has despertat.
L'egoisme em fa pensar
en el meu propi benestar
i si perdre't pot ser un motiu,
avarícia és el sentit,
que ho pot fer tot trontollar.
Conquistar aquesta lluita
potser em costarà la mort,
si més no,
no en tinc cap pressa,
l'avarícia també dona dolcesa
i m'enganya una mica al cor.
Tocar-te serà un gran repte.
Tenir-te tot un desig.
Ni amb l'aire que respires
et vull pas compartir.
Avarícia és el sentit,
que tu a mi m'inspires,
quan et tinc entre els meus dits.


















dimarts, 18 de maig del 2010

En tenim 7....Luxúria

No et moguis.
El millor pam ens pertany.
Recorrent la pell de seda,
luxúria s'anomena
el vermell de la teva sang.
Poc a poc et despulles 
de mentides i d'enganys.
Dolça i perpètua,
teva boca menja distreta,
de la vida dels amants.
De la copa del desig
en neix nostre sentit.
L'olor de la teva pell
em resulta definit
encara que passin els anys.
I si tanco els ulls recordo
ni que vulgui oblidar,
que dels teus llavis vaig provar,
el que en diuen ara luxúria
i de sempre, fou estimar.













dimarts, 11 de maig del 2010

Disfressa

En encanteri
o quan l'amor trenca el misteri
que aleteja les ales de purpurina
al igual que màgica nina.
Que vestida en tul de seda rosa
balla com ballarina
tocada per la vareta
de la teva fada padrina.
Si la llengua s'equivoca
i es disfressa de passió,
podrem anar d'excursió
en busca de la nostra ànima
mutilada d'emoció.
I és que en línies generals
ja està tot acabat,
i sense més remordiments
la vida ens ajudarà
per intentar camuflar
si encara queden sentiments.
Com diuen
que el temps tot ho cura,
no ens queda més remeï
que posar-nos en les seves mans,
i intentar dissimular
si mai ens tornem a trobar
enmig de l'amistat.
El passat ja s'haurà perdut,
el jo no tornarà a ser tu,
més potser per un instant
igual que la innocència d'infant,
tornarem a recordar
que no ens necessitem disfressar
les nostres ganes d'estimar.





diumenge, 9 de maig del 2010

Destí

Tothom en tenim un de marcat
i ningú en pot fugir,
ni que intentis donar-li tombs
ell sempre serà així.
Encara que el poguéssim disfressar
tot seguirà el seu camí:
recte o tort
aquest serà el nostre destí.
No sempre ens agradarà
i procurarem intentar-lo canviar
però ell entossudit
no es deixarà mai guanyar.
El destí es vesteix de seda
depenent de l'edat,
quan ets petit no el coneixes
i en fer-te gran
desitges no entrar en els seus plans.
Destí és el dia a dia.
Destí és cada instant.
Destí és una ruta 
que la vida ens ha triat.







dijous, 6 de maig del 2010

Fantasia....

Un amigo me pidió fantasia
y a él le ofrecí la verdad,
que a los ojos de una niña
siempre expresa libertad.
El corazón nunca miente
lo que quiere explicar
por mucho que uno esconda
lo que siente en realidad.
Fantasia me pidieron
y yo contesté ingenuidad
pués la poca que tenemos
la perdemos con la edad
y mantenerla és muy difícil
si no la podemos cultivar.
Como agua que necesita la flor,
fantasia necesita vida,
la que pasa día a día
en el latir del corazón
que muere de alegría.
Fantasia és un color
que se pinta de valentia.
Un amigo me pidió amor
y yo le regalé fantasia.



dimarts, 4 de maig del 2010

Aquella bici...

Records d'aquell estiu
em venen a la ment.
La bicicleta, les xancletes 
i l'olor que em porta el vent.
Abraçades en la fosca
d'aquell poble mariner,
on podies pescar en canya
i estirar-te en la platja
veient com passava el temps.
La teva bici era vermella
nova i de color lluent.
Els meus petons eren dolços
petits i plens de secrets.
La joventut que ens vestia
ens ajudava a pedalar...
Com enyoro les teves abraçades
a la vora de la mar!
Si tanco els ulls per uns instants
et recordo en aquella olor
i aquell estiu que em va portar
als teus braços pedalant.