dimecres, 18 de març de 2015

Tocaven a nones

Tocaven a nones
aquella tarda de setembre,
silenci mastegat
esperant passar les hores
entre oracions i espelmes,
per creure en Déu
i qui sap si amb els homes,
i vestir de fe
aquells dubtes terrenals,
que com a mortals ens assetgen.
La campana ja calla

i ara, sols s'escolta
frisar les túniques,
i les sabates.
Tothom mira al cel
buscant qui sap si

alguna cosa més,
que l'aigua de la pluja.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada