diumenge, 9 de novembre de 2014

Romandre a l'espera

L'instant m'ensenya
que la impaciència
és la pressa desfermada,

però quan et miro als ulls,
a aquests ulls que tot ho diuen
sense pronunciar paraula,
no puc d'eixar d'esguardar-te
i romandre a l'espera
que el temps ens faci més propers
per compartir plegats

tots els bocins que el demà
ens vulgui donar,
entre un trosset de cel
i un polsim de terra.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada