diumenge, 16 de novembre de 2014

De viatge

No sé si em correspon pensar-te,
ni tan sols imaginar
que m'agafes de la mà
i em dius que avui,
marxem plegats de viatge.
On molta gent no sigui ningú
i la resta sols algú
que passeja com nosaltres
sense nom ni adreça fixa,
sols dos com qualsevol
que es descuiden de la resta
amb tot el temps del món
ficat a les butxaques
per oblidar-nos de tothom
en carrers estrets
on els petons,
sempre juguen a trobar-se.
No sé si em correspon pensar-te
però si m'agafes de la mà, avui,

marxem plegats de viatge.















1 comentari:

  1. Dolces paraules Marta,
    Gràcies per aquestes espurnes q m'alegren dies d tristor

    ResponElimina