dilluns, 2 de juny de 2014

Si tu, la toques de lluny

Encara li rellisca
l'aigua per l'esquena,
quan ell la mira.
Està molla
i li regalima el desig
per on la boca diu,
que res més necessita,
si tu la toques de lluny.
I encara que no sap quan,
sí que imagina com la follia
li diu a la nit,
que avui,
es farà de dia en aquell llit.
Perquè no en dubta
del seu instint
i aquest,
encara que mullat,
avui està ben viu
i se li mou per dins
sense deixar-la respirar
quan, l'atracció de dos
els deixa nus i xops,
enmig d'un desert cobert d'amor.
L'ingredient és senzill,
un vull que es transforma en carícia
en un únic sentit,
perquè no hi ha res millor
que deixar-se portar pel desig,
quan aquest compta els segons
mentre ell la mira,
quan, encara,
per l'esquena,
l'aigua li rellisca.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada