divendres, 13 de juny de 2014

La resta és el queda

La resta és el que queda,
un bocí que va ser,
un és penjat d'un fil,
un fil vermell que mai es trenca.
La carícia d'un batec,
l'aroma del pensament,
el somriure de trapella
barrejat a la perfecció,
entre sentiments contradictoris
d'ara sí i ara no,
en la nebulosa dels perquès.
La por i la valentia,
una habitació en penombra,
aigua calenta
i després freda,
d'una pluja d'estels,
que s'estavellen en la nostra boca.
La nit i el dia,
el temps que s'escapa,
la calor que el desig endrapa
i no entén la teva por,
encara que la respecta.
La resta és el que queda
i enmig de tot,
un tu i un jo,
que mai, deixaran d'estimar-se.
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada