divendres, 27 de juny de 2014

Et tinc

Et tinc
on aquell racó de mar
fa les ones arrissades,
en un retall de cel
cobert de glòria
que, a vegades,
es mor de pena
i renaix en cabussar-se,
allí on més mullen les ganes.
Un trosset dolç de pastís
que volem fer etern en la boca,
en l'aclucada d'ulls que convida
i en la mà,
que descarada tot ho toca.
Et tinc lluny però prop,
en una caixa de sorpreses,
tancant portes,
obrint finestres,
on els secrets sempre imaginen
que un dia ja no seran paraules
si no coses que sols l'amor,
pot convertir en actes.
Allí et tinc.

 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada