dissabte, 3 de maig de 2014

El meu nom, vestit de carícies

A vegades,
el temps s'entossudeix
a lligar a qui no té corda
on nuar-se,
perquè despullat camina
sense importar-li,
si els ulls que el miren
el desvesteixen o el desitgen
insinuant felicitat,
cada cop que respiren.
No és més humà
el que no desitja,
tot al contrari
i avui he llegit als teus llavis,
el meu nom vestit de carícies.
No és vanitat,
si no aquella intuïció femenina
que per sort o per desgràcia,
m'ha donat la vida.
I el que callo.
No sigui que corris abans
que les paraules siguin actes,
i els actes siguin silencis
que es diuen a cau d'orella,
quan dos amants s'estimen.
A vegades,
el temps s'entossudeix,
a lligar a qui no té corda.







1 comentari:

  1. L'amor no ha de tenir gàbia ni cordes.... ha de ser lliure, perquè pugui tornar sempre a un !
    Salutacions !!

    ResponElimina