dimecres, 9 d’abril de 2014

Expectant al que m'espera

Ja no busco
planificar la meva vida,
ara, la bec a glops tal com passa
tal com arriba,
i així, en gaudeixo de cada instant
expectant al que m'espera,
sigui una llàgrima
o una carícia,
petons d'una boca que em desitja
o d'una mà,
que m'ajuda a no caure.
Perquè el demà ningú el sap
i el ara és tan efímer,
que amb una aclucada d'ulls s'evapora
transformant-se en un passat,
que de la mateixa manera,
mai torna.
Ja no planifico la meva vida,
serà que em faig gran
o que simplement,
vull fruir de la que em queda.
La incògnita no és quan,
ni de quina manera.
Hi ha preguntes
que no tenen resposta,
perquè l'instint,
sempre es mou per inèrcia.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada