dimarts, 15 d’abril de 2014

158

Cent cinquanta-vuit instants que et tremolo,
moments que et penso,
badalls que et somio
i per on la meva llengua pot caminar,
si pel teu cos em perdo.
Dies que no t'oblido
i boques que callo,
les mateixes que van dir
que jo i tu,
no depeníem d'un número.
I raó els hi dono
quan cent cinquanta-vuit passes corro
i no deixo de fer-ho
fins que amb tu em topo,
tancant els ulls i obrint la boca
perquè em diguis
amb cent cinquanta- vuit petons,
avui et desitjo.
Carícies petites

i ulls que toquen,
parts prohibides.
Cent cinquanta-vuit motius
que paraules no necessiten 
per explicar-te com farien l'amor,
amb tu cada nit.
Perquè per això ja et tremolo
els moments que et penso,
i per on la meva llengua pot caminar,
si pel teu cos em perdo.
Justament,
cent cinquanta-vuit.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada