diumenge, 9 de març de 2014

L'olor de la nostra pell

No tinc la clau 
que obre totes les portes
ni la vull,
perquè no espero res de tu,
mes no desaprofitaré
el que em vulguis donar
quan el moment arribi
i l'instint ens digui,
que ens hem de tocar.
El de treure la roba,
ja fa dies que ho vam fer
encara que vestits anàvem,
doncs, al carrer no és el millor lloc
per a perdre el camuflatge
de la lluïssor de quatre ulls,
que es morien per despullar-se.
O negaràs pas,
què no és, el que volies fer?
Per què mentiries
tant com jo
i no estem en situació
d'enganyar a les nostres ànimes,
quan el que realment volem
és fer-nos l'amor per saber,
l'olor de la nostra pell,
després d'estimar-se.










2 comentaris:

  1. Meravellós...com tot el que escrius. Gràcies per fer una mica millor el nostre món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gorka vosaltres el feu, jo l'intento escriure. Mil

      Elimina