dimarts, 11 de febrer de 2014

Jo sóc aquella

Jo sóc,
la que en tu
de pensar mai deixa,
la que enyora la teva paraula
i molt més,
la teva carícia.
Aquella, 
que per un somriure teu tremola
i plora a llàgrima viva
quan la teva boca
diu que l'esborra,
de tot sentiment possible.
La nena que et somia
i la dóna que t'ensenya
que les fantasies són factibles,
si creus fermament amb elles.
Aquella que no té ales
però que per tu,
vola a la lluna 
i et baixa les estrelles, 
una per una.
La que té un batec al cor
i a la panxa papallones,
una espurna a la mirada
i un "et vull" per sempre
que no necessita altra cosa,
que li diguis que l'estimes.
Recorda si mai oblides,
jo sóc aquella
que de pensar amb tu
mai deixa,
perquè hi ha coses,
que són impossibles.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada