divendres, 21 de febrer de 2014

Com em costa, no dir-te que...

Com em costa no dir-te,
que et penso en tots els instants
i et somio en tots els moments.
Callar els sentiments
i no cridar a tort i a dret
que necessito ser allò,
amb què no pares de pensar
encara que estiguis adormit,
perquè quan estàs despert,
ja sé que el meu nom
l'ha vestit el delit,
de saber-se per tu.
Potser m'equivoco,
o no, qui sap,
però amb tu em vull arriscar.
Potser per inconscient
o per volar
i deixar el terra definitivament,
a prop del mar.
I sentir, que la llibertat 
és quelcom que es pot tocar,
encara que la distància sigui llarga
i el destí,
ens deixi de costat.
Perquè si tu estàs amb mi,
tard o d'hora l'anhel serà l'al·licient 
de dos viatgers,
que volen recórrer el món junts,
en un viatge,
ple de plaer.
Com em costa, no dir-te que...





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada