dijous, 21 de novembre de 2013

On es frega la pell

El valent explica
que sempre viu,
sense la necessitat de sentir,
però la realitat li tanca els ulls
quan s'imagina la carícia,
la dolçor de la mirada
d'aquella per qui diu,
que sols en vol distància
per què sap que si s'apropa,
caurà per sempre en la seva boca
i no en tornarà mai més viu.
Però com que el desig
no es compleix si no s'actua,
decideix treure's l'armadura
i prova de ser mortal,
perquè pensa, que total,
d'alguna cosa ha de morir.
Mes no sap,
que aquesta mort,
és d'aquelles que deixen ferida
que sempre necessiten guarir-se
amb la mateixa intensitat
i que no serveix qualsevol,
doncs la seva ment ja té el nom
d'aquella on vol morir,
per tornar a ressuscitar.
El valent explica
que sempre viu
sense la necessitat de sentir,
però al final,
cau com tothom
on es frega la pell,
amb un petit sospir.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada