dilluns, 28 d’octubre del 2013

Encara que l'aire ens ofegui

Dóna'm temps per respirar
encara que l'aire ens ofegui,
doncs, qui sap quants huracans
haurem de suportar plegats,
abans la calma no arribi
i ens digui,
que no hi ha millor pau
que tancar els ulls 
i deixar-se emportar
per la tranquil·litat de saber,
que sempre ets per algú necessari
encara que no t'ho digui,
però li llegeixis als ulls 
amb l'idioma universal
que ser petit o gran 
és sols una magnitud,
que sempre depèn de qui la miri.
Tot és important,

des del més petit sospir
a entendre perquè sense motiu
un dia qualsevol
l'aire,
el teu,
és per mi imprescindible.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada