dijous, 17 d’octubre de 2013

De dues parts, nosaltres en fem una

De dues parts,
nosaltres en fem una
o si més no
la imaginem,
encara que la distància
ens digui que és impossible
i avui,
no podré tocar-te
si no és per somiar-te,
altre cop.
Et preguntaria tantes coses
que no sé on posaríem les intencions,
de les mans,
no en tinc cap dubte,
doncs imagino que sàvies
descordarien botons
que tapen les ganes
d'allò, 
que en diuen fer l'amor.
I entre mitges rialles
i somriures de dolçor,
s'escaparien petons
que a vegades,
ronsers es fan de pregar
de tant preguntar,
on queden millor.
I què més donarà
si l'important ja no ho és
i el que no,
ja té el teu nom
tatuat en la meva pell.
Per què tu i jo
som jo i tu,
dos que en mig de res
s'imaginen ser algú.
De dues parts,
nosaltres,
en fem una.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada