dilluns, 21 d’octubre de 2013

Ara, sols necessito saber

Porto una sabata a la butxaca
i un forat al pantaló,
la camisa em va estreta
i una jaqueta una mica vella,
que no lliga gaire amb els colors.
A la panxa hi porto gana
i a l'ànima ganes de ser millor,
però sempre hi ha quelcom
que m'obliga a baixar els ulls
i a donar massa explicacions
de ser com sóc,
de ser el que vull,
de ser,
simplement un jo
que entra i surt,
corre i fuig,
que vol i dol
i necessita d'algú 
que la miri als ulls
i li doni l'oportunitat,
de tenir la sinceritat
de viure per un motiu.
De valentia ja en tinc,

ara sols necessito saber,
com fer-la servir.











2 comentaris:

  1. Marta, tens unes qualitats innates per fer poesía. Fins hi tot diría que tu eres poesía. No parís. Fernando

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Fernando, però sempre s'ha de millorar.
    Una abraçada i gràcies per llegir-me :)

    ResponElimina