dijous, 19 de setembre de 2013

Molt més que res

Si al mar li dius
que arriba tard
i ja no mulla cap sentiment,
buit queda el pensament
i assedegat reclama
aquella nova oportunitat
que atrapa i conquereix
l'oasi de la imaginació,
on fa que siguis
molt més que res
que un sospir que tremola
a la punta dels dits
de dos,
que sense conèixer-se 
imaginen tenir,
el món als seus peus
i que poden volar per aquells cels 
on la llibertat,
mai té cadenes.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada