dijous, 22 d’agost de 2013

No en tinc prou

He arribat a la conclusió,
que amb somiar-te 
no en tinc prou.
Per moltes paraules que hi posis,
frases lligades
amb cordills de passió,
comes per les pauses
i majúscules per iniciar
el que fa volar 
la meva imaginació,
no en tinc prou.
I en vull més,
més de tot
i de tu,
de cada instant
amb tots els racons,
per saber on ets 
i on et puc trobar
quan tot sigui camí fosc
i no vulgui obrir els ulls,
per què ja ho diuen,
que la imaginació et fa volar
però les carícies,
et porten al lloc precís.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada