dilluns, 19 d’agost de 2013

L'instrument que sempre afines

No sé com són les teves mans
però sí el que toquen
i les notes
que despullen cada nit
l'instrument
que sempre afines,
allí on l'ànima es fon 
en els detalls 
que els altres no veuen
i a tu et serveixen
per crear sospirs i carícies
que altres imaginen
passejant,
on els cossos es fonen
i la imaginació fa grans
les coses petites,
les que surten del cor,

les que realment són sinceres,
les que es ploren
i es riuen
i a vegades es palpen
amb la sola intenció,
d'estimar-les.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada