dilluns, 8 de juliol de 2013

Quan tremolo

A vegades no és el fred 
el que em fa tremolar,
si no la calor
de quan et sento a prop,
al costat d'un desig 
que s'encén per instants
i que busca un coll
per conquistar 
i que crema com foc
i no ens deixa respirar
per que,
ens sobra tothom en aquell instant
menys nosaltres dos
que volem estar tot sols
per estar acompanyats,
vestits però despullats,
amb la boca a prop
per poder tastar,
el que altres diuen,
que mai podrem oblidar.
No pateixis
no els hi penso explicar.
Cadascú,
que s'imagini el final.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada