dimarts, 23 de juliol de 2013

No tot s'espanta

No tot s'espanta.
Hi ha cremors de llengua
que queden de  per vida
i et deixen muda.
Incapaç de fer un pas,

incapaç de ser tu mateixa
tot i que mil miralls
ensenyin una cara.
Per què encara que una imatge
valgui més que mil paraules
una sola,
pot trencar motlles
i callar moltes boques,
però de què serviria
si es van enterrar entre ombres.
Ombres que van deixar
els colors a les fosques
i mai més,
es podran tornar a pintar.
No tot s'espanta,
perquè hi ha coses
que sols moren amb nosaltres.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada