diumenge, 9 de juny del 2013

No cerquis a ningú més

No cerquis a ningú més.
Jo seré aquella 
que et traurà la vida
i te la tornarà donar,
sense preguntar,
sense demanar...
Amb tot el sentiment
i amb més desig

del que mai, 
hauràs pogut somiar.
A la meva matinada li dic

que vull passar la meva ma
per la teva esquena 
i deixar a anar la meva boca,
on el pecat
té nom i propietat.
I que la dolcesa
ens vesteixi la nuesa
per que serà l'únic, 
que l'instint ens salvarà.
Per que tu explica-li a dos boques

que no paren de somiar,
que estiguin a dos pams
sense provar, 
no sols el que desitgen
si no pel que serien,
capaces de matar.
Jo seré aquella

que et traurà
i et donarà,
sense preguntar,
sense demanar...
Tu, 
no cerquis a ningú més.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada