dimecres, 24 d’abril de 2013

Un dins de l'altre

La distància més llarga
no és la que es toca,
ni la que es pensa,
ni tan sols, 
la que real mesura 
els pams,
que de tu em separa.
Sols és un tros
que en la ment es fabrica
i que el cor
sempre escurça,
el desig sempre allarga,
el batec sempre imagina
i el sentiment fa créixer.
Per que quan marxes

i em deixes,
la teva olor em recorda
quan les nostres boques s'ajunten

i penso,
en el dia de tornar a tenir-te,
el de passejar pel teu cos
les meves carícies,
sentir la llengua
marcant el ritme
dels gemecs del desig

per acabar extasiats i muts,
un dins de l'altre.




1 comentari:

  1. Preciosa manera de descriure la melangia que se sent quan s'és lluny del ser que un estima tant.. Grácies per seguir compartint, una abraçada!

    ResponElimina