dimecres, 6 de març de 2013

Sempre esperant

No et vull mentir
i callo
i així et menteixo més,
que quan et dic que t'estimo.
Escric
i així ho difumino
per que ningú es senti atrapat,

ni compromès,
amb les paraules que dic
o penso.
Sé que per tu 
no tenen importància.
Que més dóna
una llàgrima
o una carícia,

doncs la teva ànima no entén
per que la meva sospira.

I així ha passat l'instant,
el sospir,
la màgia 
i el desig,
esperant,
sempre esperant
a que tu la treguis dels somnis

i la facis realitat.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada