dimarts, 19 de febrer de 2013

Enganxada a una llàgrima

Ja no en sabia més,
ni podia,
ni volia.
Estimar ja no era un repte,
era una paraula passada
enganxada a una llàgrima,
que queia al no res.
El suïcidi de l'ànima
trencada en mil bocins,
la desesperació d'un crit sort
que ja no s'escolta.
L'adéu precipitat.
La mort ràpida.
L'ofec de boca tapada
i cor sagnant.
La fel de l'odi 

i qui sap,
si algun dia l'oblid.
Però ara ja no en sabia més,
ni podia,
ni volia.
Estimar ja no era un repte,

era una paraula passada
enganxada a una llàgrima,
que queia al no res.









1 comentari: