dimecres, 5 de desembre de 2012

Amor

Sempre tinc 
un raconet per tu.
A vegades ets a prop,
a vegades massa lluny
però sempre present,
sempre viscut.
Quan apareixes,
no em deixes indiferent
i em remous per dins,
com brúixola al vent.
Perdent el Nord,
perdent el Sud.
Amb papallones a la panxa,
amb la vena als ulls,
però que més dóna
si viure ha de tenir ingredients
per assaborir-ne el contingut.
Quan truques a la porta
tothom et deixa passar
per que ets el convidat estrella,
el convidat més especial.
I quan marxes,
t'acomiaden amb tristes llàgrimes
d'aquelles, 
que pesen massa per recordar.
Per que ets tu l'amor,
el que ens va ballar el cap 
i ens fa trontollar.
No li diguis a ningú
però quan et torni a tenir
t'agafaré tan fort,
que no et deixaré marxar.
Ai l'amor, 
el que ens fa fer.
Sospirant ens tens
fins que et decideixis,
tornar-nos a visitar.









1 comentari:

  1. No em cansaria mai de llegir - lo . Perquè serà . Enhorabona Marta . " Touche " . Mil ....

    ResponElimina