diumenge, 25 de novembre de 2012

Engrunes

Quan encara no sé
si tancar la porta o obrir-la,
si respirar o ofegar-me,
si viure o morir-me,
recullo les engrunes 
per intentar sobreviure.
I posar un peu darrera l'altre
per caminar tornar a aprendre,
i a buscar el meu somriure
on les ganes de viure,
volien acabar-se.  
Esperant voldré córrer
i desitjaré que el dolor 
sigui mentida,
per pensar que potser així,
la pròxima vegada
em faré invencible.
I com que sé 
que és més fàcil dir que creure,
li ensenyaré al meu cor
a valorar-se
i et mostraré com puc renàixer 
de les meves pròpies cendres.
Tot és qüestió 
de tornar a estimar-se.
Per que encara que ara de mi
en quedin engrunes,
et demostraré
com les petites coses
poden tornar a viure,
si les deixen.











1 comentari:

  1. Engrunes i mai mes ben dit queden del meu cor . O relates perfectament , que trist el no poderme despedir , quan se opta a donar " la callada por respuesta " ." Touche " . Mil .........

    ResponElimina