dimecres, 12 de setembre de 2012

Quan la nit ens atrapa

El temps és una trampa que mai s'atura
caminant impassible.
De tant en tant,
deixa petjada
per recordar-te que passa
i ensenyar-te,
que no torna enredera
ni per equivocar-se.
Qui tingués tots els instants
per comptar-ne estrelles
a la vora del teu mar,
quan la nit ens atrapa.
Amarats entre tenebres
t'explicaria fantasies
encara per somiar,
on qui sap si el temps
posarà de la seva part 
per fer-les realitat
i plegats tastar-les.
No en tinc pressa
però el desig em crema
i no em deixa pensar.
Em pararé a respirar.
Si vols ja saps on em pots trobar,
enmig del no res
on de tant en tant
el temps s'atura,
i ens ensenya a somiar.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada