dijous, 27 de setembre de 2012

Anònima vull ser

Anònima.
Entre el soroll d'una plaça
amb el cel pintat de cendra,
el caminar s'accelera.
Amb el brogit de la paraula
ningú m'escolta.
Però no em fa falta
per que anònima vull ser
aquesta tarda.
I sense ser vista
obrir la finestra,
i camuflar-me
en la transparència
de mirar sense ser observada.
Esperant que la màgia 
faci presència,
m'embolcallo de la música.
El cor fort batega
i la mà escriu amb pressa
per que per desgràcia, 
tot lo bo finalitza
i la tranquil·litat marxa.
Sospiro.
Tanco la llibreta
i el poema s'acaba.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada