divendres, 3 d’agost de 2012

Ara ja no és mai

Per que el temps que corre,
sempre és una venjança
que mai s'atura
i ens deixa sense paraula.
Atrafegats en una vida
que no té pausa ni espera,
cada instant somiat 
és un ara del passat,
que ningú desitja.
El secret no és viatjar
a cap racó no explorat,
sinó el poder dir
que no em sentit
que ara,
ja no és mai.
Que hem aprofitat 
totes les abraçades,
els petons,
les rialles 
i les llàgrimes
i que de tot, 
hem aconseguit fer una vida
que poc a poc camina,
encara que aquesta
tingui una fi.
Per que mai ningú pugui dir
que no voldria tornar a viure
per sentir,
que té l'esperit lliure
del temps que corre
encara que aquest,
ens faci patir.


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada