dijous, 31 de maig de 2012

Puc entrar?

Si em deixes la porta oberta.
Si la finestra no es tanca.
Si la clau no és perd
ni la vida s'acaba.
Si el mar és infinit
i el cel de blau es pinta.
Tot no són condicions 
que posa l'existència.
Llavors entra la màgia.
El petó i la carícia.
El t'estimo 
quan la lluna no ens mira
i un seré teva,
fins que em marxi la vida.
A partir d'aquí
ningú sap com s'acaba
a vegades,
ni com comença l'espurna que crema,
la passió de la flama.
Puc entrar?
vaig preguntar.
I sense esperar contesta,
em vaig instal·lar
on el teu cor batega.

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada