dimecres, 23 de maig de 2012

No sóc de fang

No en sóc de fang.
Si a cada sospir tremolo,
serà per que et tinc a tocar.
On cada gest dibuixa proximitat
es desitja aturar el temps,
per fer-li xantatge a l'eternitat
i tenir-te uns segons més.
Al veure't,
sempre tinc la sensació de nuesa.
Serà qüestió de magnituds.
Ja saps que jo d'això, en sóc petita.
Però no m'importa.
Sé el camí per fer-me gran
i no sols d'ànima.
El meu cos també necessita carícia.
I espera pacient 
el sol·lícit moment,
en que li donis pas al desig
de tocar-te la pell.
En la foscor de la nit
potser trobarem el motiu
que ens farà seguir
sense saber, 
si el demà és un avui
amb ganes d'estimar.
Qui sap. 
Jo sols sé, que no sóc de fang,
quan et tinc al costat.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada