dimarts, 24 d’abril de 2012

Sempre

Hi ha un trosset de mi
que sempre s'equivoca
i diu que ja no torna.
Que posa els ulls en blanc
quan en la tristor,
l'amor s'enfonsa
en pedres de riu.
Quan semblo perdut entre tenebres
i ningú m'escolta,
que encara en sóc viu.
Sempre, és un instant
que al teu costat s'acaba.
Fugaç com un llampec
de tro indefinit.
Així recordo moments
mil vegades somiats, 
entre desitjos de cotó
i dolços petons de sal.
Marcats per un temps
que ja no torna.
Sempre m'enganya pensar
que vaig viure dels teus llavis.
I tu, de juganera condició
a mitjanit em mates.
No m'importa la nuesa,
si el teu cos 
el cobreix de ganes.
Vaig voler fer-te meva
sota les negres carícies
però tu vas per lliure.
Sempre penso
que algun dia tornaràs.
Si vols,
ja saps on trobar-me.
Allà on els esperits,
sempre naixen. 














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada