dissabte, 14 d’abril de 2012

Espera'm

Penjat d'un fil
aquell sospir entre flassada.
Enganya a lluna enamorada
pensant que en ella pensa
i no amb amor d'estrella viatgera
mancada de sentiment.
Posant-li temps a l'emoció
recorda per qui plora
i té la sensació de que enyora
i se li omple l'ànima de buidor.
Per que el temps ja no perdona
i té la condició
d'equivocar-se de persona
a qui li dona el seu amor.
La seva ment fa temps que vola
quan qui li toca la pell 
no es aquell 
per qui el seu cos tremola,
sinó pel que es mor de passió.
Sols de sentir-li la veu
es desfà tota
i demana eternitat,
per tornar-se a trobar
amb el dolç de la seva boca,
encara que sigui un últim cop.
Espera'm,
malgrat els camins restin marcats
sense tenir cap més opció.
Mentre, 
el seu respirar
es penja d'un fil,
quan un dels seus sospirs
li recorda a qui un dia
li va donar el cel,
a la vora del seu llit.



















1 comentari:

  1. és preciós!! sentiments i emocions a flor de pell... m'ha encantat llegir-te, l'enhorabona per escriure tant bé!! una abraçada

    ResponElimina