Amagada en mig del temps,
on la boira fa de capell
dels sentiments desdibuixats.
Tinc por de tocar-te
i despertar-me del son més dolç.
Per que al mirar-te
vaig adonar-me,
que l'adjectiu per tu
havia sigut escrit.
Mai hagués pensat
que el cel,
per la terra es passeja.
Ni que les estrelles
s'han cansat volar
i ara caminen,
esperant que les agafin de la mà.
Més val que calli.
No em deixis parlar més
o al final descobriràs,
que la paraula que tenia a la boca
era la teva imatge.
I quan la vaig veure
en vaig quedar mut.
Preciosa és una estrella,
el somriure,
la paraula,
la carícia.
Preciosa
és ella,
amagada en mig del temps
esperant, a ser descoberta.
PRECIOSA,...SI;COM TU,QUE JA NO TAN PER LA TEVA BELLESA,QUE LA TENS I MOLTA,SENS DUBTE SINO PEL TEU INTERIOR MÉS BONIC ENCARA,HO ETS I HO SERÀS SEMPRE,PERQUÈ EN PERSONES COM TU LA GRANDESA INTERIOR MAI S'ESVAEIX,SINO QUE S'HI ACCENTUA,PER TOT AIXÒ I MOLT MÉS SEMPRE HO SERÀS SI PRECIOSA ..I PROPERA.MIL.LER
ResponElimina