dilluns, 20 de febrer de 2012

Pensant en tu

Alço la copa,
pensant en tu.
Els meus llavis la toquen,
pensant en tu.
Per que mentre penso en tu
ja no sé si respiro,
o si d'un glop d'aire m'alimento.
Realment un cop mai es suficient.
Però un,
va ser capaç d'embriagar-me.
I caminar borratxa
pel teu aroma,
enmig d'aquella ànima salvatge.
Que encara em recorda
les ganes de tenir-te,
d'esperar-te,
de tocar-te
i de dir-te sense veu,
que no em calen les paraules
per estimar-te.
Jo sols alço la meva copa
esperant,
que un dia siguis al meu costat
brindant, 
pel que els meus llavis 
ara toquen.





3 comentaris:

  1. Jo sóc el vidre de la teva copa.-

    ResponElimina
  2. BONIC I TENDRE;QUAN SE'N FA PALÈS AQUEST DESIG DE SER-HI AMB LA PERSONA ESTIMADA,QUALSEVOL ESDEVENIMENT QUE US APROPI ES BO,I AQUEST N'ÉS UN,SOLS HI FALTA AFEGIR-HI COMPROMÌS SENSE RESERVES PERQUÈ S'HI ACOMPLEIXI,PERÒ JA AMB LA FÉ QUE EN TENS ENCARA QUE SÀPIGA A POC,HI TENS MOLT GUANYAT,PERQUÈ EL COR I L'ENGINY FARÀN ELS POSSIBLES.MIL.LER

    ResponElimina
  3. Hi ha coses irreversibles de totes maneres...............

    ResponElimina