Jo sóc aquella

Jo sóc aquella
que un dia imagina
que té la lluna, 
a la seva esquena.
Que camina sobre l'aigua
i respira sense aire
esperant que passi el dia
sense necessitat d'estimar-te.
Jo sóc aquella,
que dibuixa ànimes
vestida de paraules,
on la mentida no té lloc
i el propòsit és buscar
lloc on amagar-se.
La que pinta sortides
impossibles a la vista 
i que té por a la foscor
per si algun dia 
la llum, de tornar s'oblida.
Jo sóc aquella.
La que és forta i feble.
La que lluita i crida.
La que corre i vola
i sols necessita
una mica de la teva vida.
La que no demana 
res a canvi
si se l'estima,
i se li dona la mà
per que no caigui
enmig de qualsevol fugida.
Jo sóc aquella
que sembla petita
però que creix
com esponja humida.
Sí, la que si un dia diu no
no tornaràs a veure.
Sols tinc una paraula
i un acte.
Jo sóc aquella 
que per no mentir 
calla,
i deixa el teu cor per un altra 
si és que aquesta sap cuidar-te.
Potser no et perds res.
Qui sap...
Jo sóc aquella
que encara que no tinguis al costat
mai podrà oblidar-te
i agafarà la lluna
i se la posarà a l'esquena,
per si algun dia,
necessites d'ella.