divendres, 25 de novembre del 2011

Te'n recordes del títol?

Els teus llavis parlaven
d'aquella nit amb mi
on no hi van haver imatges,
sols carícies per als sentits.
En aquella habitació
s'encengué el nostre desig
i aprenguérem a distingir
on teníem els braços
els llavis i els dits.
Recordo que en el sopar
la taula que ens separava
era massa gran,
vaig pensar.
Però no et podia dir
que feia estona,
em moria per un petó
de la teva dolça boca.
El vi no era especial,
el menjar era normal,
però amb tu tot va canviar.
Doncs el que era llarg és va fer curt
i el temps va volar,
el desig va créixer
per no acabar-se mai.
Quan es va apagar la llum
la pel·lícula va començar...
Te'n recordes del títol?
Aigua que dona vida a la natura
en sortir de la foscor de la nit,
rosada que ens mullava
les ganes i l'esperit.
La lluna ens va tapar els ulls
quan vam fer l'amor, en aquell llit.













2 comentaris:

  1. RES ÉS MÉS IMPORTANT QUAN ESDEVÉ L'UNIO ENTRE 2 COSSOS,DUES ÀNIMES QUE ES FONEN EN UN ACTE TAN PLE DE PASSIÓ COM A DE COMPLICITAT,LLAVORS JA RES DEL QUE ESDEVÈ FORA TE IMPORTANCIA,....NOMÉS AQUESTS DOS AMANTS FOSSOS ENCOS I ÀNIMA

    ResponElimina
  2. Mare meva!! Quin sopar, Marta. Per asseure'm de comensal donaria els braços, els llavis i els dits perquè en disposesis com millor et semblés. Això és un àpat, el demés són romanços.

    ResponElimina