dijous, 17 de novembre del 2011

El poder de la fe

Encara es fosc al cel
quan repica la campana
i em fa despertar del coixí
en la fosca matinada.
Amb silenci absolut
arrossego la meva ànima,
per donar-li de menjar a l'esperit
que comença a tenir gana.
I quan entro dins del claustre
imagino fesomies, 
desdibuixades sota un hàbit 
que modifica les nostres petites vides.
El poder de la fe 
que mou muntanyes,
el que fa apagar les flames
i lluitar contra les feres
dibuixades en les ànimes.
Sentiment constant
entre el bé i el mal,
que sovint s'agafen de la mà
per fer-nos equivocar.
Doncs el cel
sempre serà allà dalt
el que la terra,
en voldria tenir un petit espai.
Per que no hi ha lloc
on es pugui esborrar,
el dit màgic de la fe
si el mou la voluntat.













4 comentaris:

  1. ummmmmm tu creient y aixoo mas deixat de pedra perdo la paraula ostia quin nibell estas agafant em fas por com acavis el llibre acabare per no poder saver de tu ufffff es genial formidable no se que mes es que no se com poder descriurel a pujat al number 1 y aixo que estava la teva descripcio a aquest puesto et mereixes tot lu bop infinits y exclusius muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
  2. LA VOLUNTAT HI REGEIX EL CRITERI ENTRE EL BE I EL MAL,SOM NOSALTRES ENDEGATS PER LA NOSTRA FE ELS QUE HI PODEM CORREGIR RUMBS.JA QUE LA NOSTRA FE SIGUI EL QUE SIGUI L'ESSER SUPERIOR ES LA QUE VEHICULA ELS CAMINS QUE EN TRIEM MITJANÇANT EL NOSTRE RAONAMENT

    ResponElimina
  3. ¡Dona de poca fe...! Això ja no t'ho podran dir. I és cert que la fe mou muntanyes, però seria un error creure que la fe només existeig en l'àmbit religiós.Confia i persevera en el que creus.

    ResponElimina
  4. M'has tornat a n'es sentiments de quan vivia a n'es monasteri, t'asegur que una de ses sensacions es a sa que tu ens hi dus amb ses teves paraules...Perfecte.

    ResponElimina