dissabte, 29 d’octubre de 2011

La llum del teu far


Sempre puc pensar
que les mitges paraules 
no vesteixen.
Que les meves mirades es perden
enmig del nostre mar.
Que sortir a l'aventura
amb tu,
té un plus de perillositat.
Doncs em guies per camins
i dreceres on,
a vegades,
em falta la llum del teu far.
Enmig de les tempestes
la meva barca pot trontollar...
Necessito de la teva boca
per que em tregui el gust de la sal
i em porti de nou al port
des d'on vaig començar a navegar.
La vida no té un sol rumb
on les sirenes et vulguin portar.
Digues-li al amor
que no oblidi camins
ni cançons del passat,
doncs si mai vol tornar
haurà de recordar,
que potser el meu cor
té més d'un capità.




2 comentaris:

  1. Ës curiosa la remembrança, perquè sempre he sigut, ja no, un entusiaste navegant. El far ha estat el punt de referència i guia. No t'has de preocupar ni espantar, navega amb mi, que no hi haurà port que al meu costat et sorprengui.Junts ens farem a la mar i si recordes un altre capità ho sabré entendre, però, mentre, jo manaré a bord.

    ResponElimina
  2. ELS CAMINS I CANÇONS DEL PASSAT,MAI S'HAN D'OBLIDAR PERQUÈ SON PLENS D'EXPERIÈNCIES VISCUDES,N'HI HA DE BONES I DE DOLENTES,I SI LESJUNTEM AMB LES TEVES, LLAVORS SORTIRÁ UN GRANDIÒS LLIBRE DE VIVENCIES SEMPRE ENRIQUIDORES

    ResponElimina