dimarts, 18 d’octubre del 2011

Complicitat

No calen paraules 
per que m'entenguis.
Els teus ulls ja llegeixen 
els meus llavis
millor que jo parlo.
Si els tanco 
em puc imaginar el teu tacte.
El que fa dies que enyoro.
Com nen petit busco consol
en olor que recordo.
Sovint penso
que va ser d'aquell amor
que amb petits gestos
s'omplia de complicitat
del que vaig caure ferida de mort.
I tu tornes i em dius
que res s'ha perdut
doncs en les teves mans
has recordat tots els minuts.
Aquells de llàgrimes
i de riures.
Els de passions
i nueses,
per que el nostre desig 
no ha entès mai de roba.
Recordes el primer dia
quasi millor que jo.
Doncs a mi em vas fer tancar els ulls
per rebre
el teu primer petó.
No calen paraules 
per que m'entenguis
doncs el proper dia que vegi
la màgia vindrà a mi
vestida de complicitat.
Tornaré a tancar els ulls
i em deixaré, 
de nou,
estimar.



















3 comentaris:

  1. que et puc dir de nou reees no soc profesional .. pero arribes on no hauries de arribar al cor com escritora tens un 100 sobre 10 y com amiga un altre 100 sobre deu et mnereixestot lu bo que et pugui pasar aunque sigui un detallet minuscul muaa marta ya no et nombro ni per estrelleta ya que et valores mes com la persona que ets y no com a fictici muaaa infinits exclusiuus

    ResponElimina
  2. I jo em treuré aquesta llosa que no em deixa respirar. Des de aquell dia on només el tacte va ferir els meus sentiments, no tinc pensament per altre cosa que no sigui el teu cos nus i jo embriagant-me de tu fins l'aurora, fins sempre.

    ResponElimina
  3. La complicitat entre dues persones que s'hi estimen de debò feta poesia,Marta ets posseidora d'un sisè sentit,per aquestes tasques tan boniques;plasmar el que ets capaç de sentir,al paper;i a la vegada despertar la sensibilitat de qui et llegueix i saboreja la teva obra.Dolça comunió .Un mil.ler de petons

    ResponElimina