dissabte, 10 de setembre de 2011

A trenc d'alba

Quan encara queda lluna al cel
i tu no estàs despert,
just en aquest moment,
vigilo la teva son.
Contemplo en el silenci
els llavis que m'estimen
i el cos que m'agrada tant tocar. 
El teu respirar provoca
que et vulgui despertar
i juguem a trenc d'alba,
altre cop, plegats.
A fora la llum comença a entrar
i jo tanco els ulls per pensar
que el que tinc al costat 
no es un somni sinó veritat.
Et tornes a tombar.
La perspectiva del teu cos ha canviat. 
I no puc evitar recórrer
amb la punta dels meus dits
allò que desitjo sempre tant...
L'amant que tinc al llit
dormit com un infant.

















1 comentari:

  1. Benvolguda poetesa, sen com ets, tan bona, avui has trencat tots els motlles dels que jo em sento tan arrelat i il·lusionat. La descripció que fas de la teva manera d'estimar és de tanta tendresa i amor, que no et deixa tancar els ulls, encara que sigui per pensar amb tu.
    Una tendre però sentida abraçada (Si m'ho permets).

    ResponElimina