dimarts, 13 de setembre de 2011

Quan he obert la finestra...


En la fosca
quan he obert la finestra
m'he trobat aquesta lluna,
blanca,
immaculada
que em contava records,
que ja no recordava.
M'ha dit a cau d'orella
que necessita veure't
nua, 
nedant la meva aigua.
Aquí no hi ha pors
sols confiança
de tocar-te tota pell
ni que sols sigui una vegada.
Em donaré per satisfet
si em dones el permís
per olorar-te tota.
El que veig no em sacia.
Necessito comprovar
que l'amor pot ser pecat.
Deixa'm gaudir així
del que sempre han dit,
que és per grans.
No importa com siguis.
Ni la forma que tens.
Els meus llavis aquells seran
que aprendran amb el temps,
que el gust i les ganes són
el millor que tenim,
per gaudir-ne plegats.
La dolçor de la teva ànima.
El desig del teu calor.
L'amor que embriaga
i el petó gravat a foc.
Si les sorpreses són com tu
em poso una vena als ulls
i em lliuro al teu destí.
Nedant amb les teves aigües
em puc ofegar de gust.
M'encanta que sigui així.




















3 comentaris:

  1. Com de costum avui has tocat la fibra de qualsevol ser humà que, per aspre i indolent que sigui, no senti que els seus encerts o fracassos no tenen cap importància davant d'aquesta cascada de sensacions, emocions i sentiment.
    Tanca la finestra...i dorm.

    ResponElimina
  2. prefereixo quedarme mut amb aquet poema y no parlar y menys per qui nomes 4 paraules no et vull........ est5relleta no cambiis si us plau tu mira per tu nosaltres som fans als que as de cuidar pero les teves priorityats van 1 el poema no l'opino per que seria masa realistaaa per mi jeej muaaaaaaas etrelleta infinits

    ResponElimina
  3. Records que ja no recordava. Són records d'aquells que fem encabir en aquesta vulgar expressió "et recordo que... "- vulgar, però pel costat més estimable i per tant mai menyspreable- . Et recordo records sense nostàlgia, ni melangia. Records propers, que no precisament per ser-ho són més difícils d'oblidar "et recordo que..." Recorda, d'ell, la teva nuesa; la dolçor, d'ell, que és la teva ànima, de ell tu, el seu desig i del teu propi calor. Recorde-te'n. Recorda que tu ets, d'ell mar plaent inoblidable.

    ResponElimina