quan es fa de nit,
la solitud entra per vena
a fer una visita
dins el teu llit.
Però el que tu no saps
és que el negre
és igual per tothom.
No és més fosc el teu
per tenir els ulls tancats.
I dones el tomb al coixí
buscant la comoditat
que et permeti descansar.
Ningú al teu costat.
Solitud en negra nit
sense tenir acompanyant.
El cos sempre és presoner
de la seva comoditat
buscant,
el que no té.
No cal ser diferent.
Sinó algú normal
que necessita
saber,
que és especial.
No cal dir cap paraula.
Els ulls ja diran
que caminar,
a vegades,
necessita d'una mà.
El dia et portarà la llum.
Mentre, la lluna et recordarà
els somnis que voldries realitzar.
En la foscor
quan es fa de nit,
la solitud,
entra per vena.
Poema farcit de complicitats, poetesa. La nit, el dia, la foscor, la solitud, el llit orfe de companyia. Són elements inocents però que mesclats poden provocar una eclosió, una sublimació del meu estat en aquests moments, perquè recordo. Recordo el que voldria i no tinc.Només em queden records per tu, Marta.
ResponEliminaprecios estrelletaaa no cambiis mai son meravellosos com tu muaaaaa
ResponEliminaNo cal ser diferent...sino algu normal que hi necessita saber.......ohhhhhhhhhhhhh,k bonic
ResponElimina