que em fa perdre les hores.
L'esperit.
Les ganes.
I el sentit.
Se m'accelera el moviment
amb el cos mig adormit.
El cor batega fort
quan es desperta la oportunitat
d'equivocar-me al teu costat.
Serà que així puc tocar
el que és humà i no diví?
El que em mostren les llàgrimes,
el que ensenya el dolor.
Ningú és més valent,
per no tenir mai por.
Tens un no sé què
que em fa somiar impossibles.
Voler caçar estrelles,
d'un cel infinit,
on tu, no arribes.
No mires d'on ve el vent.
Si les ombres son fosques
ni si a l'estiu li segueix l'hivern.
Suficient serà explicar
per qui vulgui escoltar
que els teus llavis neix el cel
que algun dia em vull menjar.
Un petit incís.
No sé si aconseguir mai podré
tocar una cosa tan gran.
Sols sé que em queda un privilegi
del que ningú em podrà privar:
Somiar.
Quan tanco els ulls les fantasies
que es fan reals
a ningú li he d'explicar.
Bé sols a tu,
amb qui m'agradaria,
fer d'un instant,
per sempre eternitat.
el poema es genial merabellos fantastic falten paraules m'agradaria ser adivi o sapiguer lleguir la ment per sapiguer qui es aquesta persona tan pribiligegiada jejejeje el pere a de estar contentisim amb la dona que te no cambiiis mai estrelleta tots els muas que vulguis
ResponEliminaAvui he parat el temps per immobilitzar l'univers i colarme uns minuts dins la teva alcoba.
ResponEliminaM'he fet petit i he donat saltirons esquena avall, i sense fer soroll m'he tornat a fer gran per dibuixar sobre el teu cos mil i una figuras de colors. M'he quedat una estona contemplant la lluna a la teva pell i gaudir del perfum del steus somnis. Ara m'en vaig. Que somiis molt. Somia, escriu, somia.
...Quan sents que les cames titubegen, que el cos s’arqueja i uns minúsculs espasmes et bloquegen. Quan sents que la calor i el fred es fan un, quan fantasieges que és real el que no ho és...el camí de les paraules s’ha barrat. El cos demana ¡viure!!!....
ResponElimina